dijous, 18 de setembre del 2014

Avencs de la Serra de Clarà (Mont-ral)

Avenc del Cabirol 

Profunditat: 33 (Espeleoíndex)
Recorregut: 80 (Espeleoíndex)
Situació: Mont-ral (Alt Camp)
Coordenades: (Espeleoíndex)
N41 17.944 E1 06.733
Instal·lació: Natural per al primer tram en pendent, ancoratge amb placa per al tram vertical d'accés (P12) i ancoratge tipus "spit" al ressalt (R5).


Avenc de la Carbonera

Profunditat: 23 (Espeleoíndex)
Recorregut: 85 (Espeleoíndex)
Situació: Mont-ral (Alt Camp)
Instal·lació: Cap
Coordenades: (propies)
N41 17.912 E1 06.790



Crònica de l'expedició:

La zona de Mont-ral on estan situades aquestes cavitats la coneixíem una mica, però mai ens havíem endinsat del tot a la serra de Clarà, doncs pocs camins hi passen.
Veient a l'espeleoíndex la quantitat d'avencs que hi ha, ens vam decidir a anar a veure si amb les coordenades aproximades que proporcionen les fitxes del catàleg espeleològic en trobàvem algun, i hi podíem baixar.


Llegint bé la fitxa de l'Avenc del Cabirol, vam adonar-nos que les coordenades havien estat revisades, així que alguna cosa de segur ja teníem.
Sobre el terreny no ens va costar gens de trobar. La boca és un bon forat enmig d'un bosc força espès.
Per baixar-hi ens vam lligar primer a un parell d'arbres, per baixar un tram terrós amb pendent del 45°, i després l'Antonio va instal·lar un ancoratge per a afrontar el tram vertical (P12) sense que la corda fregués la pedra. S'ha de dir que si per baixar es segueix la via que vam fer nosaltres aquest pou de 12 metres que s'indica a la topografia es redueix a un ressalt de 2 metres més una vertical d'uns 5 metres.


L'Avenc no és massa gran, això si, la sala principal, a la mateixa base del pou d'accés sí que n'és de gran, i té algunes formacions que la fan molt atractiva per a fer-ne fotos. També els raigs de sol escolant-se per la gran boca de l'avenc ens van proporcionar algunes fotos força xules.


En un cantó de la sala, i després d'una "arriscada" escalada, vam arribar a la boca del pou P11 que assenyala la topografia, però no ens vam atrevir a baixar-lo, ja que vam considerar una mica "precaris" els ancoratges tipus "spit" que hauríem d'haver utilitzat.
Cap a l'altra banda sí que vam poder explorar la cavitat una mica. El ressalt R-5 el vam baixar utilitzant un "spit", aquest si en millor estat, i utilitzant la mateixa corda del pou d'accés, que ens va permetre accedir a la part més baixa de l'avenc.


A baix, en un cantó una petita sala amb restes òssies que ens atreviríem a dir que són del cabirol que dóna nom a l'avenc.
Cap a l'altre cantó, i després de passar per un parell de gateres, vam accedir a la sala on es troben els pous que porten a la màxima profunditat.


Els ancoratges en aquest pou també es veien en relatiu bon estat, així que l'Antonio s'atreví a baixar-hi. I segur que ho recordarà força temps, perquè l'estretor del pou feu que al cap de poc de començar a baixar ja pensés que li costaria sortir. I així va ser, se les va veure magres per sortir del pou terrós i molt estret. Centímetre a centímetre, al final, pogué arribar dalt. No sense abans haver cridat i maleït unes quantes vegades.



Després de menjar-nos un entrepà, vam començar a buscar pels voltants de l'Avenc del Cabirol a la recerca d'alguna de les altres cavitats que surten al catàleg.
Ens va costar força estona. El bosc és molt espès, i costa circular-hi. Tot i això, finalment vam trobar la boca del que nosaltres hem interpretat que és el que està catalogat com a l'Avenc de la Carbonera, tot i que a l'exterior hi ha una inscripció amb pintura que l'anomena Avenc de la Sílvia. La conclusió la basem en la coincidència en la topografia.


Es tracta d'una cova en la qual, el que sembla una enorme colada ha tapiat l'entrada. Hi ha però, una petita esquerda a través de la qual es pot accedir a l'interior. No és fàcil l'entrada, estreta, rugosa i hostil, però a força d'arrossegar-nos vam poder accedir-hi.


Més endins es va descendint, fins a arribar a un ressalt que en la topografia no sembla gaire important, però que no és senzill de baixar desgrimpant. Aquest racó va ser el que més ens va agradar, doncs el terreny pel qual llisquem fins baix és una colada de textura llisa, i a les parets hi veiem algunes boniques formacions. Un cop baix la més bonica, una bandera de vores molt ondulades, i color rogenc.



A la segona part de l'avenc no vam poder accedir-hi, perquè a l'únic pou que se li veia continuació, de tot just dos metres però massa arriscat per desgrimpar, no hi vam veure rastre d'instal·lació, i nosaltres no anàvem preparats. Així que amb la sensació d'haver-nos quedat a mitges vam tornar a l'exterior no sense haver fet abans un bon munt de fotos.