Recorregut: 238 metres (Espeleoíndex)
Situació: Marçà (Priorat)
Coordenades: N 41º 07,341' E 00º 47,870' (pròpies)
Instal•lació: Ancoratges amb plaques en bon estat. Material: Vam utilitzar 10 mosquetons, cintes per a 3 naturals, corda de 40 metres i corda de 60 metres.
Visitat el 19 i el 28 de Gener de 2015
versió pròpia de la topografia original (ECG 1979)
Crònica de l’expedició:
Ja havíem visitat aquesta cavitat en la seva part practicable sense material en les nostres anteriors visites a la muntanya de la Miloquera, però mai ens havíem atrevit a progressar pel pas que nosaltres hem anomenat “el tub”, i que dona accés a la part inferior i més fonda de l’esquerda de l’Avenc del Pastor.
Així que aquest mes de Gener, l’Antonio i el Ricard, ens hem mentalitzat per als passos estrets i hi hem fet un parell de visites fins a tocar fons.
Hem de dir que per la via principal, o que creiem principal, no hi hem trobat cap mena d’instal•lació, així que una de les motivacions que hem tingut, a més dels passos divertits que hi ha, ha estat equipar-la per a poder baixar fins al fons de l’esquerda.
A l’Avenc del Pastor s’hi accedeix per una petita obertura gairebé circular enmig de les roques. L’entrada dona pas a una petita sala, i des d’aquesta ja accedim a l’esquerda principal que conforma la cavitat. Des de l’entrada descendim per una rampa dins l’esquerda, i sense necessitat de material baixem fins a 16 metres de profunditat (segons topografia ECG-1978). Abans hem de superar un petit “pas acrobàtic”, a sota del qual el recorregut es bifurca en ambdós direccions de l’esquerda.
Cap al Nord-Est a pocs metres de baixar s’interromp el pas, encara hi veiem una petita esquerda en la que seria possible posar-s’hi, de fet hi ha dos “spits” rovellats que són testimoni de que algú ho ha fet, però nosaltres no ens hi vam atrevir pas.
També en aquesta direcció, si es fa una grimpada per damunt la rampa, es pot continuar per l’esquerda en direcció ascendent fins arribar als -7 metres de profunditat.
Cap al Sud-Oest però, és on el recorregut es fa més llarg. Després de baixar del pas acrobàtic en molts pocs metres arribem a una sala on hi trobem a terra el pas “del tub”, per on accedim a la part inferior de l’esquerda. No és un pas fàcil, d’uns 3 metres de llarg, vertical, i amb l’amplada suficient com per a passar-hi sense poder moure ni les pestanyes. Tot i això hi ha suficients llocs on repenjar els peus per poder baixar lenta i penosament fins el pis inferior. S’ha d’anar amb compte, doncs sota mateix del tub hi ha una bona caiguda, així que a l’últim metre hem de trobar com apartar-nos cap als grans blocs, encastats a l’esquerda, que formen aquest pis inferior.
Per a passar “el tub” vam instal•lar-hi la corda de 40 metres, però la vam utilitzar agafant-la amb les mans, doncs l’estret del pas ens impedia utilitzar els descensors.
Al pis inferior hi vam posar un parell de plaques, gràcies a les quals en un parell de metres de descens per la corda vam poder baixar al segon pis inferior. Allí la instal•lació d’un altre fraccionament ja ens va permetre baixar, de manera força neta, pel tram més llarg de descens dins l’esquerda, ràpel de 49 metres (segons Espeleoíndex), en el qual vam posar-hi dos fraccionament, un de doble més o menys a mitja baixada, doncs la corda de 40 metres ja no donava per més i vam instal•lar-hi l’altra, i un gairebé a baix de tot, per evitar el fregament de la corda canviant la paret per la que es baixa.
Al final d’aquest ràpel sembla que ja siguem al fons de l’esquerda. De fet les pintades dels primers exploradors (ERE 1970 i d’algun altre) així ens ho semblen confirmar, però no, ens trobem sobre un altre pis de blocs encastats, així ho veiem si seguim en direcció S-W doncs aviat arribem a un punt on s’acaben els blocs pels quals es progressa, i no així l’esquerda, de la que veiem el fons uns metres més avall.
Al nivell inferior hi vam accedir des de sota mateix del punt on ens va deixar el ràpel anterior, una petita rampa, que vam baixar encordats doncs és força relliscosa, ens porta a la placa que permet una baixada d’uns 5 metres per arribar, ara si, al fons de l’avenc.
Encara aquest fons té un tros de recorregut, estret en direcció S-W, fins que arriba a fer-se tant estret que és impenetrable.
Vam sortir força satisfets d’aquest avenc i les dues visites que li vam fer, no només per la instal•lació que hi hem deixat, sinó també perquè tot i no ser una cavitat especialment bonica, gairebé no hi ha ni una formació, té passos força divertits, com “el tub”, o el ràpel de 49 metres. Ha estat tot un repte per a nosaltres!
