Avenc de la Miloquera

Profunditat: 78 (Espeleoíndex)
Recorregut: Total: 769 (Espeleoíndex).
Situació: Marçà (Priorat)
Coordenades:
Pou del Pastoret: N41 07.346 E0 47.924 (Pròpies)
Pou del Cireret: N41 07.380 E0 47.986 (Pròpies)
Miloquera Petita: N41 07.394 E0 47.997 (Pròpies)
Instal·lació: 7 ancoratges amb placa en bon estat al Pou del Pastoret (P13+P34), per a la capçalera i els diferents fraccionaments. 6 ancoratges amb placa al Pou del Cireret, 2 per a la primera vertical (P3), 1 per un passamà al replà, 2 per a la capçalera de la segona vertical (P6) i 1 per a superar la pendent de la base del pou. Al mig del recorregut Pastorets-Cireret s'hi troben dues cordes fixes que ajuden a superar uns ressalts complicats.
2 ancoratges amb placa a la capçalera d'accés.

Visitada pels Espeleogrillats el 30 d'Abril i el 24 de Maig de 2014

Crònica de l'expedició:

En varies ocasions hem estat voltant pel turó de la Miloquera buscant i baixant als diferents avencs que allí s'hi troben.
La primera vegada vam decidir d'anar-hi després de descobrir-los a l'Espeleoíndex, ja que destaca una zona amb tants avencs junts. Vam trobar també unes entrades a l'Espeleobloc que ens donaven més informació, actualitzada, i encara ens engrescaven més.

L'Avenc de la Miloquera és una de les grans esquerdes que parteixen la muntanya del mateix nom al costat mateix del poble de Marçà. L'aproximació és força curta, i els avencs són relativament fàcils de trobar gràcies a la multitud de senders, i fites, que travessen la muntanya.
L'esquerda que té com a mínim 200 m de longitud, té vàries boques d'accés, a través de les quals es pot accedir a la seva base, amb profunditats que van dels -78 a la vintena de metres.
El recorregut per l'interior es pot fer força fàcilment, i el que ens ha agradat més, es pot realitzar una travessa des del Pou del Pastoret al del Cireret, o viceversa, caminant, i fent alguna que altre grimpadeta, durant 105 metres pel fons de l'esquerda. (Calculada amb gps per la distància entre pous)

 

El Pou del Pastoret és l'accés situat més a l'oest i està molt ben equipat (felicitats i agraïments als equipadors). És una gran obertura al sostre de l'esquerda, a través de la qual ja podem veure la immensitat d'aquesta, a més està situat en un replà de pedra que permet posicionar-se molt bé per a iniciar l'ascens.
La baixada del pou té fins a 7 fraccionaments, que ens el van fer força entretingut i ens van permetre veure i admirar les dimensions de l'esquerda. Tal  com està instal·lat et baixa directament a la base, tot i que a uns 10 metres hi ha un replà a través del qual es pot accedir a dos pous que segons la topografia et porten a la màxima profunditat de l'Avenc, no vam baixar per aquesta banda però.

Un cop baix la travessa és fàcil, i agraïda, l'esquerda és manté en una amplada més o menys constant d'entre un i dos metres, i el sostre de l'esquerda ens queda força amunt. Vam passar-ho molt bé mirant-nos tots els detalls i fent un munt de fotos.
En la primera visita que hi vam fer vam veure-hi força brossa procedent de l'exterior, plàstics, llaunes, vidres... així que en la segona visita vam omplir un sac que vam treure d'allí.
Curiosament entre les deixalles que hi havia a l'avenc, vam trobar-hi alguns ferros vells i també trossos de ceràmica, alguna eina del camp i tot, però amb l'aspecte d'antiguitat que tenien la veritat és que no desentonaven gens amb l'entorn, així que les vam deixar tal i com estaven.

No és un avenc amb gaires formacions, són escasses i no gaire espectaculars, això unit a la grandiositat de l'esquerda fa que no sigui una visita espeleològica de la qual se'n puguin fer gaires fotos impressionants, tot i això sen's dubte val la pena visitar-lo.

En dos punts de la travessa hi trobem dos ressalts que no podem superar grimpant fàcilment, per sort però hi ha dues cordes fixes, de pujada si es fa en sentit Pastorets-Cireret, que ens permeten continuar endavant. També en un punt intermedi del recorregut s'hi troba una placa commemorativa del Club Esportiu Reddis.

El Pou del Cireret és més senzill que el del Pastoret, de menys altura, uns 47m del primer contra uns 20m del segon, i a més té un parell de replans que el fan molt còmode. Té força vegetació, inclòs un arbre, a la part menys fonda de l'esquerda, el que li dóna un aire salvatge i el fa força maco.

Quan vam baixar-hi per primer cop anàvem tan sols dos, l'Antonio i el Ricard, i no ens hi vam mirar gaire, així que quan vam arribar a la base del Pou del Cireret, en la que s'ha de pujar a un nivell superior de l'esquerda per continuar avançant, ens en vam haver de tornar enrere i sortir per on havíem entrat doncs no hi teníem cap corda instal·lada. En la segona visita, en la que es va afegir l'Eduard, ens ho vam preparar millor i vam instal·lar corda als dos pous, el que ens va permetre completar la travessa.
Ens va agradar força poder fer la travessa, tot i que després s'ha de tornar a baixar per desmuntar un dels pous. Entrar per un lloc i sortir-ne per un altre té alguna cosa d'especial que va fer que valgués la pena fer un parell de visites a l'Avenc de la Miloquera.

En direcció nord-est l'esquerda continua, i tot i que des del Pou dels Cirerets no es pot continuar la progressió en aquesta direcció, ja que es fa massa estret el pas, per la superfície es pot tornar a entrar a l'esquerda més endavant a través del Pou de la Miloquera petita al qual vam baixar en la nostra primera visita.

En aquest tram l'avenc no és excessivament fondo, entre 5 i 15 metres, i el recorregut també és força més curt que en la part anterior de l'esquerda. Per baixar-hi hi vam trobar un parell d'ancoratges tipus "spit" però no ens va semblar que estiguessin en gaire bones condicions així que vam optar per instal·lar-hi nosaltres mateixos un parell de plaques.
Vam passejar-nos-hi per tots els racons, que no són masses, fins a arribar a un punt en que la falta d'instal·lació davant d'un ressalt considerable, ens van fer impossible continuar.
Després d'ambdues visites, i fins i tot una tercera, a l'Avenc de la Miloquera, vam estar recorrent la resta de la muntanya a la recerca dels altres avencs que hi ha per la zona, també els vam visitar, però bé, això és una altra història.