Avenc de l'Espadella

Profunditat: 42 (Espeleoíndex)
Recorregut: 90 (Espeleoíndex)
Situació: Serra d'Almos (Tivissa)
Coordenades: N41 03.380 E0 47.059 (Pròpies)
Instal·lació: Un ancoratge tipus "spit" a la capçalera d'entrada, un altre "spit" més a la capçalera del segon pou. Desviador natural al segon pou. Tot en bon estat.

La vam visitar el 5 d'Abril de 2014

Crònica de l'expedició:

Aquesta va ser la primera expedició espeleoògica dels Espeleogrillats, en la que van participar l'Eduard, l'Antonio i el Ricard.
Buscant a l'Espeleoíndex cavitats properes a la nostra zona, de seguida ens va cridar l'atenció aquest avenc, ja que el qualificava com "interessant" i a més feia referència a l'abundància de formacions i l'existència d'un gourg.

El que ens va fer decidir d'anar-hi però, va ser trobar fotografies d'una visita recent del GELL, el que ens va fer pensar que trobaríem una instal·lació en bones condicions, a més, també vam trobar un track per arribar-hi, la qual cosa ja va ser definitiva, ja teníem un primer objectiu.

La caminada fins a la boca de l'avenc va ser agradable, anávem preparats amb tisores d'esporgar i xurracs, però no va ser necessari utilitzar-les doncs el sender està en prou bones condicions. En poc més de 45 minuts de pujada, ben suats, ja érem a la porta de l'avenc.
Alegria al comprobar que efectivament els spits estaven en bones condicions, i després de muntar la capçalera l'Antonio va ser el primer de tirar cap avall.

El pou d'accés té les parets força inestables, i vam fer caure, algunes intencionadament i d'altres no, algunes pedres. Creiem doncs que no és gaire recomanable baixar alhora el primer i el segon pou perquè estan força alineats. A la base del primer pou hi ha un bon replà on esperar-se a refugi de les pedres que puguin despendre's.
El segon pou, més tancat que el primer i amb alguns fregaments que es poden solucionar amb un desviador cap a un pont de roca i amb fundes de plàstic per la corda, ens va portar a un petit replà on ja començaven a veure's formacions, un ressalt de mig metre i un pas acotxat ens van portar a la sala principal, el veritable tresor d'aquest avenc.

Només entrar ja hi vam veure aigua, el gourg era ben ple i hi circulava l'aigua. Les formacions penjaven del sostre i de les parets creant un racó de gran bellesa.

 

 Hi vam estar força estona, inspeccionant tots els racons, fent-nos moltes fotos, i també pujant al nivell superior de la sala, on hi ha una vista molt maca de la mateixa, i a on es poden treure molt bones fotos si es porta la llum adequada. El primer hi va pujar grimpant, i després hi va instal·lar una corda en una formació força gran per a què els altres pujéssim més segurs.

Dues hores més tard ja sortíem, satisfets i contents, per a fer un mos allí mateix i després tornar cap al cotxe.
Més tard vam estar buscant l'avenc de la Llamborda, que també està per la zona, però les coordenades imprecises de l'Espeleoíndex no ens van servir per a res, i no vam aconseguir trobar-lo.
Això si, abans de tornar cap a casa, vam fer la visita obligada al forn de la Serra d'Almos per a comprar la mítica coca de xocolata de la Serra.